Blog

El passat 8 de juliol, com a punt de partida de les Festes Calatraves, es va inaugurar el Centre d'Interpretació de l'Orde Militar de Calatrava a Alcaudete, Jaén. La nostra directora Mariví Gomis, en representació de Lavert Projectes Culturals va viatjar a Alcaudete per assistir a l'esdeveniment en què van participar, a més dels habitants d'Alcaudete i els representants del seu ajuntament, el president de la Diputació Provincial de Jaén, Moises Muñoz, la vicepresidenta de Turisme, Desenvolupament Local, Sostenibilitat, Cultura i Esports, María Angustias Velasco i el delegat del Govern de la Junta a Jaén, Felipe López.

Després de la cerimònia d'inauguració, els assistents van poder recórrer les diferents estances que formenel centre d'interpretació: Caballerisses, Sala Capitular, Torre del Homenatje, Cos de Guardia y Aljub, la museografia dels quals ha estat concebuda, dissenyada i produïda per Lavert.
Els recursos museográficos utilitzats en el CIOMC fan ús de les tecnologies audiovisuals i interactives més novedoses per transmetre, de forma atractiva i experiencial els seus continguts, convertint la visita al castell en un viatge sensorial que introdueix al públic en els aspectes de la vida diària de l'Orde Militar de Calatrava, evocant l'esperit de l'edifici. Amb la voluntat de difondre aquest coneixement no només a la població de parla hispana, els continguts del centre d'interpretació s'han traduït a l'anglès i al francès fomentant així el turisme forà a més del nacional.

Us animem a que de seguida que tingueu l'oportunitat visiteu Alcaudete i pugeu al castell a gaudir de l'exposició que el Centre d'Interpretació de l'Orde Militar de Calatrava posa a la vostra disposició. Esperem que us ho passeu tan bé com nosaltres mentre treballàvem en ella!

Ahir vam estar a Ejea de los Caballeros i, aprofitant la visita, vam anar a veure com estan avançant les obres de l'edifici que allotjarà Aquagraria. A poc a poc, aquest va prenent forma i posant-se a punt per allotjar la col·lecció patrimonial i els recursos museogràfics que Lavert ha projectat per a la seva exposició.

Des de 1977, cada 18 de maig es celebra el Dia Internacional dels Museus. Amb cada nova edició, la participació dels museus i la diversitat dels actes organitzats han anat creixent; en molts casos, estenent-se les seves activitats al llarg de tota la setmana i, només en alguns, prolongant fins i tot el seu horari durant la nit.

Aquest any l'ICOM ha realitzat una enquesta dirigida als museus espanyols amb l'objectiu d'esbrinar com aborden aquests la celebració del seu dia. Els resultats d'aquesta i les conclusions que l'ICOM n’extreu s'han publicat en la seva web en forma d'article.

Encara que la quantitat de museus que han respost a l'enquesta no ha estat especialment alta (el 15% dels 1037 als quals se'ls hi ha enviat), es pot destacar la varietat d'aquests en termes de dependència (pública o privada), importància o localització, propiciant així, una mostra variada i representativa del total dels museus espanyols.

Entre altres dades, veiem com un 84'5% dels museus consultats afirma tenir intenció de celebrar el Dia Internacional dels Museus. Cada vegada més, els museus són conscients de les possibilitats que aquesta celebració presenta com a plataforma de promoció i d'acostament al públic, per això i seguint aquesta lògica, aquest % hauria de continuar incrementant-se en futures edicions. Encara així, no solament és important el nombre de participants, la qualitat de les propostes que els museus ofereixen és un factor que no s'ha d'oblidar ja que, el públic cada vegada té més opcions per elegir i, per tant, les seves exigències són més altes.

Segons l'enquesta, les activitats més comunes durant el Dia dels Museus són la jornada de portes obertes i les visites guiades a les col·leccions. Tot i així, veiem com cada vegada més les propostes dels museus es diversifiquen amb tallers, activitats didàctiques, ampliació de l'horari habitual (l'exemple més clar seria la Nit dels Museus), conferències, concerts. A més d'aquest tipus d'esdeveniments que ja se suggerien en l'enquesta, alguns museus han aportat en les seves respostes un altre tipus d'activitats que busquen abastar a un públic més ampli i especialitzat. Alguns exemples són programes de ràdio, concursos, obsequis als visitants, senderisme cultural, sessions de màgia, explica contes o visites dramatitzades,…

Però en general les activitats ofertades es dirigeixen, preferentment i segons les dades de l'enquesta, a un públic genèric. Aquesta és una opció però, també seria interessant adaptar-les per als diferents tipus de públic. Posar al seu abast propostes més especialitzades i concretes dins el marc d'una oferta variada poden atreure a nous col·lectius al museu i crear una major satisfacció en el visitant i consumidor d'activitats culturals, cada vegada més exigent.

Totes aquestes iniciatives, posades en marxa durant la celebració del Dia Internacional dels Museus, han de tenir continuïtat. La relació entre la població i el museu no ha de ser passatgera i no pot limitar-se a una setmana a l'any, ha de ser continua, creixent i dinàmica. Així, les activitats han de continuar renovant-se i millorant al llarg de l'any. A més, en el cas dels museus que ofereixen una programació d'exposicions temporals, les activitats han d'adaptar-se i personalitzar-se segons el discurs de la mostra, establint una via de comunicació entre el públic i el discurs de l'exposició que hauria de complementar la difusió de continguts que es fa a través de la museografía.

Les grans exposicions (caldria diferenciar entre les exposicions d'art on la pròpia obra ja exerceix com a reclam per al públic o d'aquelles altres mostres el discurs de les quals, sigui històric, tècnic o social necessita d'un disseny museogràfic molt més elaborat i actual) ofereixen als visitants experiències transcendentals i captivadores que els allunyen de la rutina, de la vida quotidiana,...

Actualment qualsevol oferta cultural que es preï s'ha d'adaptar a les expectatives del públic a través del disseny i dels recursos museogràfics. És justament el compliment d'aquestes el factor que desencadenarà l'existència o no d'una experiència per al públic. De vegades, algunes exposicions que han creat una gran expectativa entre el públic s'han infrautilitzat ja que han estat incapaces de retenir l'atenció del visitant i per tant aquest només ha aconseguit decepcionar-se.

Som de l'opinió que el públic és cada vegada més exigent amb el seu temps lliure i, per tant, selecciona cada vegada més entre la variada oferta que te a la seva disposició. És per aquesta raó que per poder competir amb la resta d'ofertes culturals cal saber arribar a aquest públic, i per arribar a ell cal oferir una experiència diferenciada i única. Són aquestes experiències úniques les que poden mostrar que les noves tecnologies com a solucions museogràfiques no promouen l'individualisme, sinó que poden potenciar l'experiència individual convidant a un públic passiu a participar de la pròpia exposició.

És important que el concepte museogràfic sigui polivalent i no centri l'atenció en un únic mitjans de comunicació (vídeo, àudio, il·luminació,...). A més a més, és fonamental per a l'èxit d'aquesta posada en escena que el contingut prevalgui sobre els efectes escènics.

Aquest any, per celebrar el Día Internacional de los Museos, la Generalitat de Catalunya ha proposat un repte a través de facebook. Aquest consisteix en visitar el màxim nombre de museus possible (entre el 15 i el 31 de maig) i, a cada un d'ells, fer-se una fotografia que s'ha de penjar en l'aplicació creada per a aquest esdeveniment. Sens dubte, si existeix un repte ha d'haver-hi un premi i, en aquest cas, aquest consisteix en un viatge a Paris per a dues persones amb entrades per visitar el museu del Louvre per al guanyador i un lot de regals per als millor qualificats.

La Carrera dels Museus és una proposta que cerca incentivar la visita als museus catalans i, tenint en compte les plataformes mitjançant les quals es difon i gestiona el repte (Facebook y Twitter), sembla que la intenció dels organitzadors és la de dirigir-se, sobretot, al públic jove i a una nova generació potencial de visitants.

Aquest desafiament promou, a més a més, la visita a museus menys populars ja que, en aquest cas, l'important és la quantitat de llocs que es visiten. Així, el participant no pot limitar-se a les exposicions més conegudes i ha d'explorar la amplia oferta museal que existeix en territori català si desitja aconseguir el premi.

El plantejament és bo: un repte, un premi apetible, una plataforma de difusió popular. L'èxit de la iniciativa, des del nostre punt de vista, haurà de mesurar-se a llarg termini i en conjunt amb la resta de polítiques que responen a la vocació d'incorporar a aquesta nova generació dins el gros dels visitants dels museus catalans.Però, sigui quin sigui el resultat a curt termini, accions com la Carrera dels Museus són positives ja que busquen formes d'apropar-se al públic a través de plataformes diferents a les que estem acostumats. Per aquesta raó, creiem que s'ha de seguir treballant en aquesta linia i explorar les possibilitats de les xarxes socials per a la difusió dels museus i centres d'interpretació, el museu s'ha d'apropar al públic i no esperar amb els braços creuats a que aquest entri per la porta.

Les experiències culturals més visitades a l'actualitat són les que estan concebudes amb criteris propis d'espectacle, entenent amb això l'ús de tecnologies que fins fa uns anys solament s'utilitzaven en teatres, gales, parcs temàtics. Estem referint-nos a la il·luminació teatralitzada, als muntatges audiovisuals, a les imatges 3D, als multimèdia, als automatismes...

Els detractors d'aquesta tendència, al·ludeixen a raons que allunyen la cultura de la nova realitat social en què vivim, sacralitzant-la per a un públic elitista. Argumenten la banalització de la cultura, la conversió de les institucions culturals en un parc temàtic... Tanmateix, s'obliden d'un punt fonamental: l'ús que es fa d'elles.

Tot procés expositiu està format per dues parts: la teòrica que coneixem com a discurs expositiu i la pràctica, a la qual denominem guió museogràfic. En una exposició tradicional (en la que s'utilitzin noves tecnologies) l'èxit o fracàs del guió museogràfic depèn en un percentatge molt elevat de la qualitat del discurs i no del bon o mal ús de les NNTT. En una exposició multimèdia, el mal o bon ús de les NNTT dependrà de considerar-les com a objecte per si mateixes o com un sistema de comunicació capaç de transmetre el missatge expositiu. I és per això que és bàsic tenir en compte la prèvia selecció del canal davant el missatge que s'ha de transmetre.

La comunicació, la transmissió del missatge cultural ha d'adaptar-se rigorosament depenent del canal utilitzat. S’ha de fer comprensible. Cal equilibrar l'atenció donada a la Tecnologia tant com la donada al contingut. És en aquest sentit que els professionals de la gestió de continguts culturals juguen avui dia un dels papers fonamentals.

Des de finals del segle XX estem assistint a un canvi radical en els sistemes de producció i organització. La societat industrial està deixant pas a l'aparició de la societat de la informació però, Com s'han de posicionar estratègicament els museus en aquest canvi que estem experimentant?

Les conseqüències d'aquest canvi paradigmàtic són moltes, variades i no sempre positives a escala social. No és la nostra tasca entrar en la valoració detallada d'aquestes conseqüències, però el que sí volem fer notar és que aquest procés obre un debat molt important sobre el paper de les institucions museals. Una de les preguntes més provocatives que es plantejava, fa quasi una dècada, en la sessió inaugural del congres general que va celebrar l'ICOM a Barcelona era si els museus es convertirien en peces de museu en la societat de la informació o bé serien capaços de tenir un paper central.

Tenim el convenciment que els museus tenen un paper capital en aquesta nova configuració per dos motius fonamentals: en primer lloc, per la seva capacitat d'actuar com a connectors socials de temps i espais en una societat accelerada i globalitzada, i, en segon lloc, per la seva capacitat d'actuar com a factoria de coneixement que permet la reflexió, diàleg, debat i participació social.

Encara que no tenim cap dubte del paper central dels museus, la nostra inquietud és la lentitud general en entendre i adaptar-se a aquesta nova situació. Creiem que l'estratègia dels museus en els pròxims anys pot determinar sobre manera el seu posicionament davant la societat de la informació. És temps de repensar els museus sota nous paràmetres a fi que la seva missió (investigar, difondre i conservar) es pugui complir.

L’exposició que us presentem, Princeses de terres llunyanes, en la seva versió on line és un exemple més de la voluntat del Museu d’Història de Catalunya de traslladar les exposicions físiques a la xarxa com a experiències interactives.

La seva adaptació on line ha rendibilitzat el treball de recerca, documentació i gestió desenvolupat en la seva concepció física. Això ha permès respectar l’estructura dels continguts, la presentació de tots els objectes, la utilització de part de la documentació iconogràfica, així com els recursos museogràfics produïts en la seva formalització: textos, audiovisuals… transformant‐los en recursos interactius multimèdia.

El concepte museogràfic on line aplicat s’ha basat fonamentalment en les peces i la iconografia. La peça es tractada com una joia, però també com a transmissora de continguts. La seva presentació s’ha formalitzat a través d’una galeria multimèdia, on la utilització d’imatges d’alta resolució permet l’exploració de la peça al detall i, per tant, el gaudi d’aquesta en la seva vessant artística.
La meravellosa iconografia documentada ha estat indispensable per ambientar els diferents àmbits museogràfics i ha permès aconseguir una visita àgil i variada.
Així mateix, el recurs vídeo incorpora tot el material audiovisual amb la novetat de la inclusió de subtítols en castellà i anglès.
Aquesta nova experiència multilingüe (català, castellà i anglès) que ofereix www.mhcat.net compleix alguns dels objectius de creació del museu on line mateix:

• traslladar a la xarxa la funció social del museu, cobrint les demandes dels diferents públics.
• rendibilitzar a la web el treball intel∙lectual que es genera en el dia a dia del museu.
• millorar el seu posicionament en relació a l’oferta museal on line de Barcelona, Catalunya i Espanya.

Si voleu, podeu visitar la exposició aquí.

Què és la realitat augmentada?

La realitad augmentada és una tecnologia mitjançant la qual es superposa informació virtual a l'entorn físic ja existent.

Per al seu funcionament són necessaris un ordinador amb webcam i una superfície en la que hi ha una icona o codi imprès, quan aquest es captat per la càmera veiem com a la pantalla apareix, superposat a la realitat física, un element virtual que ens permet canviar-lo de lloc, fer-lo rotar, apropar-lo o allunyar-lo segons les nostres necessitats o voluntat.

Les aplicacions d'aquesta tecnologia són molt variades però pel seu component interactiu i les seves possibilitats didàctiques és una eina a tenir en compte en la creació de noves museografies amb vocació multimèdia.

Un exemple del seu ús és el que hem fet a l'aljub del CIOMC, en aquest àmbit del Centre d'Interpretació de la Orde Militar de Calatrava es presenta la evolució arquitectònica de la fortalesa en les seves tres fases constructives: islàmica, cristiana i renaixentista. Mitjançant tres "safates", amb les seves icones respectives, els visitants poden observar com era la fortalesa d'Alcaudete durant els tres períodes tractats, els canvis que va patir i les diferents parts que la composaven.

El primer pas en la concepció d'un museu on line és conèixer el propi museu: de què es vol parlar en el museu?, quins continguts s'hi exposaran?, té seu física…?

L'anàlisi d'aquesta informació ens ajudarà a definir uns objectius concrets i a proposar una arquitectura de la informació per al museu on line. L'arquitectura és l'estructura del web, un mapa conceptual on s'inclouen els continguts del museu i la seva navegació. Seria l'equivalent a l'estructura museogràfica en els espais expositius físics.

Amb l'arquitectura ja definida es passa a realitzar els "wireframes". Aquests són la representació esquemàtica de cada pàgina. Aquí podem veure l'organització dels continguts i com es pot continuar navegant. Es necessiten wireframes per a cada pàgina inclosa en les rutes més complexes o importants del lloc web. Els wireframes no contemplen la formalització gràfica del web, sinó que serveixen com a eina de comunicació i discussió entre dissenyadors i clients.

Un cop s'han definit l'estructura, l'orientació i els objectius del museu on line, s'ha de crear una formalització gràfica que segueixi la línia establerta per l'arquitectura i els wireframes concebuts prèviament.

Amb aquests tres components: arquitectura, wireframes i formalització gràfica, el programador pot començar la construcció del museu on line.

En els ultims mesos Lavert ha estat treballant en tres exposicions o museus on line que aviat estaran disponibles a la xarxa:

- Princeses de terres llunyanes. Exposició on line a partir de la exposició física que va albergar el Museu d'Història de Catalunya entre el 7 de maig i el 2 d'agost de 2009.

- Casa Llotja de Mar. Web patrimonial de la seu de la Cambra de Comerç de Barcelona que permet al visitant navegar a través de la història, arquitectura, escultura i pintura de l'edifici.

- Mae on line. Museu on line que mostra part de la col·lecció de peces relacionades amb les arts escèniques de l'Institut del Teatre de Barcelona.