Blog

La mobilitat és un dels conceptes que més evoca a Innovació: webs configurades per a veure convenientment a través del smartphone, aplicacions per a smartphone i/o per a tablets... que oferixen aquestes al museu? i al visitant? per què necessiten els museus invertir en aquests nous recursos? Des de Lavert ens hem plantejat aquesta reflexió i, a continuació, enumerem els principals avantatges que observem en la implementació d'aquests nous recursos en els museus:

Augmenten l'experiència de la visita física. La incorporació de wi-fi en les sales d'exposició pot ajudar a crear aplicacions que augmentin la profunditat dels continguts, podent utilitzar o no tecnologies específiques com la realitat augmentada, que a més permetin segmentar les visites a través de diferents itineraris. Trobem exemples del American Museum of Natural History (Nova York) en dues aplicacions: Explorer i Beyond . En altres casos, trobem apps realitzades per a exposicions temporals l'objectiu de les quals és aprofundir més en el contingut de l'obra per mitjà de tecnologies concretes com és el cas de la Fundació Miró (Barcelona) que utilitza el codi QR en el seu app Joan Miró.

Augmenten la difusió del museu fora dels seus murs. La disponibilitat d'accés a la col·lecció des de la web, o la possibilitat de visualitzar els continguts d'una exposició a través d'una app, amplia considerablement la difusió de la col·lecció i dels seus continguts fora del propi museu i de manera permanent. Alguns exemples els trobem en la nova versió movil del web del Met, la app del Musée des Beaux-Arts de Lió i la app del Museé du Quai Branly a París.

Faciliten el consum cultural, sobretot quan anem de turisme, és a dir, ens ajuden o empenyen a realitzar 'la visita'. Un exemple ho tenim amb la app del Museu Picasso a Barcelona, les app d'àudio guia i text sobre la vida de Mozart en la seva residència de Salzburg o l'aplicació dirigida a recórrer els principals llocs que van marcar la vida de Franz Liszt, en la ciutat de Eisenstadt amb el pretext del dos-cents aniversari del naixement del compositor, aquest any 2011.

Relacionada directament amb l'anterior, les possibilitats de Provocar la 'primera visita' augmenten considerablement. Encara que aquest fet està directament relacionat amb la 'Experiència' que el museu pugui oferir amb aquests recursos. Un exemple podria ser la app del Smithsonian Institution que és una guia completa desenvolupada pel museu i amb les aportacions dels vistantes relacionada amb les activitats i exposicions dels museus Smithsonian.

Efectivament sembla ser que ‘l'Experiència’ que s'ofereixi determinarà l'èxit de la iniciativa. El contingut, part fonamental, serà una petita peça del puzle complet, on la interactivitat, la personalització, la interacció social i l'accessibilitat jugaran un paper igual d'important en el conjunt de l'experiència, tal com amplia Nick Bilton en el seu llibre Visc en el futur i això és el que veig.

És per això, que és ineludible que els museus comencin a plantejar-se les seves estratègies de mobilitat, però també d'accessibilitat i posicionament en aquest nou panorama de comunicació i difusió en els museus. És tot un repte i és imprescindible.

 Marivi Gomis. Directora de Lavert Proyectos Culturales

Marivi Gomis

La producció d'Aquagraria ja està en marxa! Durant tot el mes d'abril, a Lavert Projectes Culturals s’estarà dirigint i supervisant la producció de tots els recursos museogràfics que hem dissenyat i la seva instal·lació i posada a punt en el nou edifici d'Aquagraria, situat a la Ciutat de l'Aigua d'Ejea de los Caballeros (Saragossa).

Després de la creació del projecte museològic i del posterior museogràfic, el treball que hem realitzat va prenent forma per, d'aquí ben poc, donar la benvinguda a tots els visitants que vinguin a Ejea i, per descomptat, als propis habitants d’Ejea sense els quals Aquagraria no seria possible.

Ja es pot gaudir, en el Museu de Sant Cugat, de l'últim projecte que Lavert ha realitzat: l'abaciologi del monestir. Aquest és un interactiu que, mitjançant una interfície tàctil, condueix al visitant a través d'un aspecte clau en la història del monestir de Sant Cugat, els seus abats. Aquesta aplicació forma part del treball que Lavert porta anys realitzant d'assessoria en noves tecnologies per a l'exposició del Museu de Sant Cugat.

Des de 1977, cada 18 de maig es celebra el Dia Internacional dels Museus. Amb cada nova edició, la participació dels museus i la diversitat dels actes organitzats han anat creixent; en molts casos, estenent-se les seves activitats al llarg de tota la setmana i, només en alguns, prolongant fins i tot el seu horari durant la nit.

Aquest any l'ICOM ha realitzat una enquesta dirigida als museus espanyols amb l'objectiu d'esbrinar com aborden aquests la celebració del seu dia. Els resultats d'aquesta i les conclusions que l'ICOM n’extreu s'han publicat en la seva web en forma d'article.

Encara que la quantitat de museus que han respost a l'enquesta no ha estat especialment alta (el 15% dels 1037 als quals se'ls hi ha enviat), es pot destacar la varietat d'aquests en termes de dependència (pública o privada), importància o localització, propiciant així, una mostra variada i representativa del total dels museus espanyols.

Entre altres dades, veiem com un 84'5% dels museus consultats afirma tenir intenció de celebrar el Dia Internacional dels Museus. Cada vegada més, els museus són conscients de les possibilitats que aquesta celebració presenta com a plataforma de promoció i d'acostament al públic, per això i seguint aquesta lògica, aquest % hauria de continuar incrementant-se en futures edicions. Encara així, no solament és important el nombre de participants, la qualitat de les propostes que els museus ofereixen és un factor que no s'ha d'oblidar ja que, el públic cada vegada té més opcions per elegir i, per tant, les seves exigències són més altes.

Segons l'enquesta, les activitats més comunes durant el Dia dels Museus són la jornada de portes obertes i les visites guiades a les col·leccions. Tot i així, veiem com cada vegada més les propostes dels museus es diversifiquen amb tallers, activitats didàctiques, ampliació de l'horari habitual (l'exemple més clar seria la Nit dels Museus), conferències, concerts. A més d'aquest tipus d'esdeveniments que ja se suggerien en l'enquesta, alguns museus han aportat en les seves respostes un altre tipus d'activitats que busquen abastar a un públic més ampli i especialitzat. Alguns exemples són programes de ràdio, concursos, obsequis als visitants, senderisme cultural, sessions de màgia, explica contes o visites dramatitzades,…

Però en general les activitats ofertades es dirigeixen, preferentment i segons les dades de l'enquesta, a un públic genèric. Aquesta és una opció però, també seria interessant adaptar-les per als diferents tipus de públic. Posar al seu abast propostes més especialitzades i concretes dins el marc d'una oferta variada poden atreure a nous col·lectius al museu i crear una major satisfacció en el visitant i consumidor d'activitats culturals, cada vegada més exigent.

Totes aquestes iniciatives, posades en marxa durant la celebració del Dia Internacional dels Museus, han de tenir continuïtat. La relació entre la població i el museu no ha de ser passatgera i no pot limitar-se a una setmana a l'any, ha de ser continua, creixent i dinàmica. Així, les activitats han de continuar renovant-se i millorant al llarg de l'any. A més, en el cas dels museus que ofereixen una programació d'exposicions temporals, les activitats han d'adaptar-se i personalitzar-se segons el discurs de la mostra, establint una via de comunicació entre el públic i el discurs de l'exposició que hauria de complementar la difusió de continguts que es fa a través de la museografía.

L’exposició que us presentem, Princeses de terres llunyanes, en la seva versió on line és un exemple més de la voluntat del Museu d’Història de Catalunya de traslladar les exposicions físiques a la xarxa com a experiències interactives.

La seva adaptació on line ha rendibilitzat el treball de recerca, documentació i gestió desenvolupat en la seva concepció física. Això ha permès respectar l’estructura dels continguts, la presentació de tots els objectes, la utilització de part de la documentació iconogràfica, així com els recursos museogràfics produïts en la seva formalització: textos, audiovisuals… transformant‐los en recursos interactius multimèdia.

El concepte museogràfic on line aplicat s’ha basat fonamentalment en les peces i la iconografia. La peça es tractada com una joia, però també com a transmissora de continguts. La seva presentació s’ha formalitzat a través d’una galeria multimèdia, on la utilització d’imatges d’alta resolució permet l’exploració de la peça al detall i, per tant, el gaudi d’aquesta en la seva vessant artística.
La meravellosa iconografia documentada ha estat indispensable per ambientar els diferents àmbits museogràfics i ha permès aconseguir una visita àgil i variada.
Així mateix, el recurs vídeo incorpora tot el material audiovisual amb la novetat de la inclusió de subtítols en castellà i anglès.
Aquesta nova experiència multilingüe (català, castellà i anglès) que ofereix www.mhcat.net compleix alguns dels objectius de creació del museu on line mateix:

• traslladar a la xarxa la funció social del museu, cobrint les demandes dels diferents públics.
• rendibilitzar a la web el treball intel∙lectual que es genera en el dia a dia del museu.
• millorar el seu posicionament en relació a l’oferta museal on line de Barcelona, Catalunya i Espanya.

Si voleu, podeu visitar la exposició aquí.

El primer pas en la concepció d'un museu on line és conèixer el propi museu: de què es vol parlar en el museu?, quins continguts s'hi exposaran?, té seu física…?

L'anàlisi d'aquesta informació ens ajudarà a definir uns objectius concrets i a proposar una arquitectura de la informació per al museu on line. L'arquitectura és l'estructura del web, un mapa conceptual on s'inclouen els continguts del museu i la seva navegació. Seria l'equivalent a l'estructura museogràfica en els espais expositius físics.

Amb l'arquitectura ja definida es passa a realitzar els "wireframes". Aquests són la representació esquemàtica de cada pàgina. Aquí podem veure l'organització dels continguts i com es pot continuar navegant. Es necessiten wireframes per a cada pàgina inclosa en les rutes més complexes o importants del lloc web. Els wireframes no contemplen la formalització gràfica del web, sinó que serveixen com a eina de comunicació i discussió entre dissenyadors i clients.

Un cop s'han definit l'estructura, l'orientació i els objectius del museu on line, s'ha de crear una formalització gràfica que segueixi la línia establerta per l'arquitectura i els wireframes concebuts prèviament.

Amb aquests tres components: arquitectura, wireframes i formalització gràfica, el programador pot començar la construcció del museu on line.

En els ultims mesos Lavert ha estat treballant en tres exposicions o museus on line que aviat estaran disponibles a la xarxa:

- Princeses de terres llunyanes. Exposició on line a partir de la exposició física que va albergar el Museu d'Història de Catalunya entre el 7 de maig i el 2 d'agost de 2009.

- Casa Llotja de Mar. Web patrimonial de la seu de la Cambra de Comerç de Barcelona que permet al visitant navegar a través de la història, arquitectura, escultura i pintura de l'edifici.

- Mae on line. Museu on line que mostra part de la col·lecció de peces relacionades amb les arts escèniques de l'Institut del Teatre de Barcelona.

Cada any, quan arriba desembre, els projectes que estan en marxa començen a tancar-se, es plantegen noves propostes de cara al nou any i s'avalua tota la feina que s'està fent.

Aquest 2009 està seguint aquest patró i aixo vol dir que aviat començareu a veure noves fitxes de projectes que anirem tancant al llarg del mes. Alguns d'ells seran el projecte museogràfic d'Aquagraria, continuació del proyecto museológico, que vam realitzar anteriorment, o la producció d'una nova fase del CIOMC, continuant tota la feina ja feta en aquest centre d'interpretació d'Alcaudete.

Aprofitant el llançament de la nova versió 2.0 de la web de Lavert Proejctes Culturals, inaugurem aquest blog amb un primer apunt en el que volem donar la benvinguda a tots els internautes.

En aquest blog, anirem comentant els esdeveniments més interessants en relació als projectes que estam duent a terme, però també analitzarem aspectes relacionats amb la nostra feina diària: concebre i formalitzar experiències culturals que puguin materialitzar-se en museus, centres d'interpretació, exposicions, espais web…

Al blog de Lavert, no només s'hi tractaran aspectes teòrics relacionats amb la museologia i la museografia; també abordarem temes més pràctics com la utilització de les noves tecnologies en l'àmbit expositiu i les novetats que van aportant o el progrés dels nostres projectes…

En fi, esperem que el blog us agradi i només ens queda convidar-vos a que us hi aneu apropant regularment per conèixer millor la nostra feina, el món de la museologia i la museografia i, de pas, les novetats de Lavert Projectes Culturals.