Blog

La mobilitat és un dels conceptes que més evoca a Innovació: webs configurades per a veure convenientment a través del smartphone, aplicacions per a smartphone i/o per a tablets... que oferixen aquestes al museu? i al visitant? per què necessiten els museus invertir en aquests nous recursos? Des de Lavert ens hem plantejat aquesta reflexió i, a continuació, enumerem els principals avantatges que observem en la implementació d'aquests nous recursos en els museus:

Augmenten l'experiència de la visita física. La incorporació de wi-fi en les sales d'exposició pot ajudar a crear aplicacions que augmentin la profunditat dels continguts, podent utilitzar o no tecnologies específiques com la realitat augmentada, que a més permetin segmentar les visites a través de diferents itineraris. Trobem exemples del American Museum of Natural History (Nova York) en dues aplicacions: Explorer i Beyond . En altres casos, trobem apps realitzades per a exposicions temporals l'objectiu de les quals és aprofundir més en el contingut de l'obra per mitjà de tecnologies concretes com és el cas de la Fundació Miró (Barcelona) que utilitza el codi QR en el seu app Joan Miró.

Augmenten la difusió del museu fora dels seus murs. La disponibilitat d'accés a la col·lecció des de la web, o la possibilitat de visualitzar els continguts d'una exposició a través d'una app, amplia considerablement la difusió de la col·lecció i dels seus continguts fora del propi museu i de manera permanent. Alguns exemples els trobem en la nova versió movil del web del Met, la app del Musée des Beaux-Arts de Lió i la app del Museé du Quai Branly a París.

Faciliten el consum cultural, sobretot quan anem de turisme, és a dir, ens ajuden o empenyen a realitzar 'la visita'. Un exemple ho tenim amb la app del Museu Picasso a Barcelona, les app d'àudio guia i text sobre la vida de Mozart en la seva residència de Salzburg o l'aplicació dirigida a recórrer els principals llocs que van marcar la vida de Franz Liszt, en la ciutat de Eisenstadt amb el pretext del dos-cents aniversari del naixement del compositor, aquest any 2011.

Relacionada directament amb l'anterior, les possibilitats de Provocar la 'primera visita' augmenten considerablement. Encara que aquest fet està directament relacionat amb la 'Experiència' que el museu pugui oferir amb aquests recursos. Un exemple podria ser la app del Smithsonian Institution que és una guia completa desenvolupada pel museu i amb les aportacions dels vistantes relacionada amb les activitats i exposicions dels museus Smithsonian.

Efectivament sembla ser que ‘l'Experiència’ que s'ofereixi determinarà l'èxit de la iniciativa. El contingut, part fonamental, serà una petita peça del puzle complet, on la interactivitat, la personalització, la interacció social i l'accessibilitat jugaran un paper igual d'important en el conjunt de l'experiència, tal com amplia Nick Bilton en el seu llibre Visc en el futur i això és el que veig.

És per això, que és ineludible que els museus comencin a plantejar-se les seves estratègies de mobilitat, però també d'accessibilitat i posicionament en aquest nou panorama de comunicació i difusió en els museus. És tot un repte i és imprescindible.

 Marivi Gomis. Directora de Lavert Proyectos Culturales

Marivi Gomis

És un fet que les aplicacions educatives mòbils tipus iPad o Android, conegudes com apps, possibiliten l'aprenentatge i la transmissió de continguts en qualsevol moment i en qualsevol lloc. Aquests dispositius han entrat a formar part de les noves estratègies globals de comunicació que introdueixen els suports on i off line, sensibles a la nova realitat en l'ús de la xarxa. En aquesta línia el Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç d'Espanya acaba de treure, com a part d'un pla global, una aplicació mòbil que permet al viatger recórrer activament Espanya amb els continguts aportats pels propis usuaris a través dels diferents canals socials. La Secretària General de Turisme i Comerç Interior coneix les estadístiques: el 80% dels turistes que visiten Espanya són usuaris d'Internet i el 40% del comerç electrònic correspon a la venda de productes turístics.

(http://www.mityc.es/es-ES/GabinetePrensa/NotasPrensa/2011/Paginas/npredessociales160511.aspx)

Hi ha alguns museus que es fan ressò d'aquesta nova realitat i volen utilitzar aquests nous canals per arribar a una audiència més àmplia. És el cas del Metropolitan Museum of Art de Nova York que en la seva estratègia de renovació d'imatge també es replanteja la forma d'utilitzar les tecnologies. Així, no només està instal·lant wifi en totes les seves sales si no que també, amb motiu de l'exposició Guitar Heroes va crear una versió en el seu web i va llançar una aplicació mòbil que aprofundeix i àmplia el tema de l'exposició. L'estratègia és clara: complementarietat entre el món on line i off line. Pel Met, la utilització d'aquests recursos li permet treballar amb diferents nivells de profunditat en la informació. Pel públic, això es tradueix en la disponibilitat de diferents itineraris en una mateixa sala amb un únic dispositiu. Els números parlen per si mateixos: des de la seva presentació el 5 de febrer més de 40.000 persones s'han descarregat l'aplicació (The Met’s Plans for virtual expansión, Randy Kennedy y The spirit of sharing, Carol Vogel, tots dos a The New York Times).

Una altra de les institucions que s’està replantejant la seva estratègia mòbil i on line és el Smithsonian. En el que portem d'any 2011 ja ha llançat dues aplicacions mòbils. L'aplicació Leafsnap, realitzada entre el Smithsonian, la Universitat de Columbia i la Universitat de Maryland, és la primera d'una sèrie de guies digitals. Aquesta serveix per identificar les espècies d'arbres a través de les seves fulles. Actualment la guia té arbres de Nova York i Washington però la idea és expandir el territori. Amb aquesta aplicació la institució amplia els seus instruments de comunicació per seguir difonent els seus treballs de recerca científica. L'aplicació Set in Style és una altra mostra de l'estratègia on line/off line que segueix el museu. Realitzada amb motiu de l'exposició del mateix títol que explora la significació històrica de la casa Van Cleef&Arpels en el disseny de joieria al segle XX, és una delicadesa d'aplicació.

Aquestes iniciatives globals en Internet van dirigides a aconseguir un dels objectius dels museus: augmentar la participació del visitant. L'únic matís a destacar és que en aquests casos citats tracten d'augmentar la participació arribant on ara es troba el públic. Així, una enquesta realitzada als EUA pel Fons Nacional de les Arts titulada “Participació 2.0” conclou que les persones que consulten art a través del web tenen 3 vegades mes probabilitats de visitar una institució cultural que els qui no ho fan i mai n’han visitat una (The Digital Opportunity for museums, Dennis Scholl a The Huffington Post).

L'evolució de les aplicacions mòbils per a museus ha anat molt ràpid, des de la primera, Love Art de la National Gallery en el 2009, on la imatge, el so i el text eren els integrants del producte off line, fins a les ultimes innovacions on l'accés online permet descarregar recursos multimèdia de la pròpia web com Moma AB EX NY o la magnífica i més sofisticada app llançada fins avui per l’American Museum of Natural History de Nova York AMHN Explorer on, a través d'un geolocalizador intern al propi edifici, l'aplicació t'informa de tota la col·lecció exposada, recorreguts opcionals segons les exposicions vigents, diferents tours del propi museu, localització dels lavabos, cafeteria, restaurant, etc.

En fi… aquest és el nou escenari. L'evolució tecnològica es dirigeix a l'actualització dels continguts des de la pròpia web i a la consideració dels dispositius mòbils com a eines amb les quals interactuar en el museu, o on vulguis...

Marivi Gomis

Directora Lavert Projectes Culturals s.l.