Maig 2012
| dl | dm | dm | dj | dv | ds | dg |
|---|---|---|---|---|---|---|
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | |
| 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 |
| 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 |
| 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 |
| 28 | 29 | 30 | 31 |
Blog
Dos anys després de la seva inauguració, Pastoralia, el centre d'interpretació de la Torta del Casar que Lavert va realitzar a Almoharín (Càceres) per a Hermanos Pajuelo S.A.T., continua funcionant i incrementant els seus visitants dia a dia.
En l'edició digital del diari ABC es pot veure un vídeo en el qual un grup de nens gaudeix de la visita a Pastoralia, descobrint els orígens de la Torta, els protagonistes d'aquest procés i el seu impacte social i econòmic a la zona a través dels recursos multimèdia que formen el seu recorregut.
Si voleu veure el vídeo, feu un clic aquí.
És un fet que les aplicacions educatives mòbils tipus iPad o Android, conegudes com apps, possibiliten l'aprenentatge i la transmissió de continguts en qualsevol moment i en qualsevol lloc. Aquests dispositius han entrat a formar part de les noves estratègies globals de comunicació que introdueixen els suports on i off line, sensibles a la nova realitat en l'ús de la xarxa. En aquesta línia el Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç d'Espanya acaba de treure, com a part d'un pla global, una aplicació mòbil que permet al viatger recórrer activament Espanya amb els continguts aportats pels propis usuaris a través dels diferents canals socials. La Secretària General de Turisme i Comerç Interior coneix les estadístiques: el 80% dels turistes que visiten Espanya són usuaris d'Internet i el 40% del comerç electrònic correspon a la venda de productes turístics.
(http://www.mityc.es/es-ES/GabinetePrensa/NotasPrensa/2011/Paginas/npredessociales160511.aspx)
Hi ha alguns museus que es fan ressò d'aquesta nova realitat i volen utilitzar aquests nous canals per arribar a una audiència més àmplia. És el cas del Metropolitan Museum of Art de Nova York que en la seva estratègia de renovació d'imatge també es replanteja la forma d'utilitzar les tecnologies. Així, no només està instal·lant wifi en totes les seves sales si no que també, amb motiu de l'exposició Guitar Heroes va crear una versió en el seu web i va llançar una aplicació mòbil que aprofundeix i àmplia el tema de l'exposició. L'estratègia és clara: complementarietat entre el món on line i off line. Pel Met, la utilització d'aquests recursos li permet treballar amb diferents nivells de profunditat en la informació. Pel públic, això es tradueix en la disponibilitat de diferents itineraris en una mateixa sala amb un únic dispositiu. Els números parlen per si mateixos: des de la seva presentació el 5 de febrer més de 40.000 persones s'han descarregat l'aplicació (The Met’s Plans for virtual expansión, Randy Kennedy y The spirit of sharing, Carol Vogel, tots dos a The New York Times).
Una altra de les institucions que s’està replantejant la seva estratègia mòbil i on line és el Smithsonian. En el que portem d'any 2011 ja ha llançat dues aplicacions mòbils. L'aplicació Leafsnap, realitzada entre el Smithsonian, la Universitat de Columbia i la Universitat de Maryland, és la primera d'una sèrie de guies digitals. Aquesta serveix per identificar les espècies d'arbres a través de les seves fulles. Actualment la guia té arbres de Nova York i Washington però la idea és expandir el territori. Amb aquesta aplicació la institució amplia els seus instruments de comunicació per seguir difonent els seus treballs de recerca científica. L'aplicació Set in Style és una altra mostra de l'estratègia on line/off line que segueix el museu. Realitzada amb motiu de l'exposició del mateix títol que explora la significació històrica de la casa Van Cleef&Arpels en el disseny de joieria al segle XX, és una delicadesa d'aplicació.
Aquestes iniciatives globals en Internet van dirigides a aconseguir un dels objectius dels museus: augmentar la participació del visitant. L'únic matís a destacar és que en aquests casos citats tracten d'augmentar la participació arribant on ara es troba el públic. Així, una enquesta realitzada als EUA pel Fons Nacional de les Arts titulada “Participació 2.0” conclou que les persones que consulten art a través del web tenen 3 vegades mes probabilitats de visitar una institució cultural que els qui no ho fan i mai n’han visitat una (The Digital Opportunity for museums, Dennis Scholl a The Huffington Post).
L'evolució de les aplicacions mòbils per a museus ha anat molt ràpid, des de la primera, Love Art de la National Gallery en el 2009, on la imatge, el so i el text eren els integrants del producte off line, fins a les ultimes innovacions on l'accés online permet descarregar recursos multimèdia de la pròpia web com Moma AB EX NY o la magnífica i més sofisticada app llançada fins avui per l’American Museum of Natural History de Nova York AMHN Explorer on, a través d'un geolocalizador intern al propi edifici, l'aplicació t'informa de tota la col·lecció exposada, recorreguts opcionals segons les exposicions vigents, diferents tours del propi museu, localització dels lavabos, cafeteria, restaurant, etc.
En fi… aquest és el nou escenari. L'evolució tecnològica es dirigeix a l'actualització dels continguts des de la pròpia web i a la consideració dels dispositius mòbils com a eines amb les quals interactuar en el museu, o on vulguis...
Directora Lavert Projectes Culturals s.l.
La nostra pàgina de facebook ja ha superat els 25 seguidors (moltes gràcies a tots!) així que ja tenim la nostra pròpia URL: http://www.facebook.com/LavertProyectosCulturales.
Us esperem!
El dissabte 30 d'abril va obrir les seves portes Aquagraria, un espai de 2.800 m2 que introdueix al visitant en un viatge pel passat present i futur d'Ejea de los Caballeros i el seu territori. Un discurs que presenta com a conceptes principals l'aigua, l'agricultura i la maquinària agrícola, els tres elements que han condicionat la història del territori, acompanya al visitant en un recorregut caracteritzat per una museografia innovadora concebuda i dissenyada per Lavert Projectes Culturals.
El recorregut expositiu submergeix al visitant en diferents ambients museogràfics. L'aigua considerada des d'una perspectiva universal es formalitza a través d'un espai sensitiu: imatge, so i interactivitat són els recursos que ajuden a la comprensió de l'element aigua.
Una museografia contemplativa presenta el municipi d'Ejea de los Caballeros. Objectes patrimonials i recursos multimèdia convergeixen amb l'objectiu de mostrar al públic el territori d’Ejea i la seva relació amb l'aigua, des de la seva absència i la seva presència, element que ha condicionat l'evolució econòmica i social del territori.
Finalment es pot veure una magnífica col·lecció de maquinària agrícola, propietat de la família Miguel Longás, que, presentada amb recursos museogràfics interpretatius, ens ajuda a entendre el paper jugat per aquest sector industrial en el context d'Aragó i d'Espanya, indústria que ha situat a Ejea com a referent en el sector.
No obstant això quedaria simplista definir Aquagraria com un museu de maquinària agrícola. Aquagraria és una mica més… Aquagraria es va concebre com un espai que transcendeix la funció expositiva per ser un punt de trobada en innovació i creació del sector industrial de maquinària agrícola, un referent nacional en I+D. Aquagraria és i ha de seguir sent una finestra al futur de l'actual teixit industrial del municipi.
Només ens queda agrair a l'ajuntament d'Ejea de los Caballeros el donar-nos l'oportunitat de treballar en aquest projecte estratègic per al municipi, concebent el discurs, dissenyant la museografia i dirigint la seva producció i muntatge. Solament ens queda desitjar una bona trajectòria a la recentment creada Fundació Aquagraria que haurà de vetllar per la gestió i el manteniment del nou producte turístic del municipi.
Directora de Lavert Projectes Culturals s.l.
La producció d'Aquagraria ja està en marxa! Durant tot el mes d'abril, a Lavert Projectes Culturals s’estarà dirigint i supervisant la producció de tots els recursos museogràfics que hem dissenyat i la seva instal·lació i posada a punt en el nou edifici d'Aquagraria, situat a la Ciutat de l'Aigua d'Ejea de los Caballeros (Saragossa).
Després de la creació del projecte museològic i del posterior museogràfic, el treball que hem realitzat va prenent forma per, d'aquí ben poc, donar la benvinguda a tots els visitants que vinguin a Ejea i, per descomptat, als propis habitants d’Ejea sense els quals Aquagraria no seria possible.
No fa molt us vam parlar de l'interactiu l'Herbolari de les Bruixes que Lavert va realitzar per a l'exposició Per Bruixa i Metzinera del Museu d'Història de Catalunya. Si voleu descobrir aquesta aplicació, o tornar a gaudir d'ella els que ja vau visitar l'exposició en el MHCat o en alguna de les seves itineràncies, ara podeu fer-ho sense moure-us de casa.
En la web del MHCat es pot visitar l'exposició on line de Per Bruixa i Metzinera i, dins d'aquesta exposició, l'interactiu l'Herbolari de les Bruixes. Així, amb un sol clic podeu accedir a la gran varietat d'herbes utilitzades per les bruixes i descobrir els seus diferents usos: protegir, alucinar, perjudicar, volar, guarir, enamorar i endevinar el futur.
Descobreix ara l'interactiu l'Herbolari de les Bruixes.
En el diari El Mundo, dins de la seva secció on line de viatges, es proposa als lectors una ruta per les "Fortaleses del Sud", castells entre la zona de Jaén i Granada que, com es diu en l'article, "en otro tiempo defendieron una tierra de nadie que pugnó por conquistar la Alhambra, el sueño de los reyes católicos a últimos del siglo XV".
Entre aquests castells, destaca el d'Alcaudete, seu del CIOMC, projecte realitzat per Lavert, del que l'autor diu, entre d'altres coses, que:
"El centro de interpretación de la Orden Militar de Calatrava es una atracción turística de recomendable visita. Ofrece la posibilidad de comprender la evolución histórica de la fortaleza, primero como alcázar musulmán, después como castillo calatravo y por último como palacio renacentista ligado a los condes de Alcaudete"
I ara l'única cosa que queda per fer és realitzar la ruta i gaudir dels castells que ens presenten, especialment del d'Alcaudete, seu del CIOMC.
Fa uns dies, mentre buscava informació per a un projecte, em vaig topar amb un article en el qual es parlava de l'interactiu L'herbolari de les bruixes, aplicació que Lavert va realitzar per a l'exposició Per Bruixa i Metzinera, organitzada en el 2007 pel Museu d'Història de Catalunya.
L'èxit d'aquesta exposició va propiciar la seva itineráncia, que encara avui continua, per tota Catalunya. En l'article que esmentem, que es pot llegir en el blog de la biblioteca de l'Escola Sant Jordi de Lleida, l'autor parla de l'exposició al seu pas per aquesta ciutat i recomana als seus lectors que gaudeixin de l'interactiu si volen conèixer els secrets de les bruixes. Pels que encara no han pogut gaudir de la possibilitat de conèixer-los, el Museu Municipal Castell Ecomuseu Urbà de Rubí acull l'exposició fins al 10 d'abril així que, no us ho penseu més i aneu a conèixer els secrets de les bruixes!
Ja es pot gaudir, en el Museu de Sant Cugat, de l'últim projecte que Lavert ha realitzat: l'abaciologi del monestir. Aquest és un interactiu que, mitjançant una interfície tàctil, condueix al visitant a través d'un aspecte clau en la història del monestir de Sant Cugat, els seus abats. Aquesta aplicació forma part del treball que Lavert porta anys realitzant d'assessoria en noves tecnologies per a l'exposició del Museu de Sant Cugat.
Gràcies a un post de Nuria Net en el Facebook (gràcies Nuria!) va arribar a les meves mans un article de l'editora del periòdic digital Huffington Post, Arianna Huffington, que tractava l'ús de les xarxes socials en els museus http://www.huffingtonpost.com/arianna-huffington/museums-20-what-happens-w_b_801372.html
M'ho vaig llegir amb molt interès i immediatament vaig veure que la seva anàlisi transcendia l'àmbit dels social media per abastar una qüestió més de fons, l'ús de les Noves Tecnologies en el context de l'experiència de la visita…
En la seva exposició, recolzada per altres autors també crítics, qüestionava l'ús de les xarxes socials com a recurs adequat per ampliar audiències i enriquir l'experiència del museu. En el seu ús, seguia, el museu quedava desproveït de l'experiència contemplativa que suposa l'obra d'art. Es plantejava si la tecnologia augmentava l'experiència o per contra la disminuïa, i concloïa que l'art no podia ser tractat com a pura informació i ser transmès a través de blogs, tweets, youtube, facebook, etc.
Vull dir que la meva impressió inicial va ser de refús, doncs oferia una visió poc encertada sobre la realitat dels museus al segle XXI. Em recordava als plantejaments inicials, quan els museus començaven a adaptar les NNTT als seus projectes físics i on line… creia que estava superat!
Doncs no, sembla que en el 2011 quan els museus més que mai s'estan plantejant la millor manera d'utilitzar els diferents recursos que aporten les tecnologies per millorar la difusió, l'oferta i l'experiència museal i accedir així als diferents targets que composen la seva audiència, ressorgeix una nova veu reticent al seu efecte positiu i advertint dels perills que comporten per a l'existència del veritable i original museu.
Evidentment vaig pensar a escriure sobre això però algú se'm va avançar. *Nina Simone escrivia un post en el seu web http://museumtwo.blogspot.com/2011/01/open-letter-to-arianna-huffington.html en el qual responia a l'editora del Huffington de manera clara i contundent i ratificava la meva impressió inicial.
Segurament i tal com afirma Nina Simone, Arianne Huffington pertany a un grup molt reduït de l'audiència potencial dels museus, elitistes de l'art que busquen una “experiència religiosa” en la contemplació de l'obra. No obstant això, mes allà d'aquesta actitud que considero plenament respectable, el que sembla desconèixer l'editora del Huffington són els resultats d'algunes iniciatives que actualment estem veient en l'oferta museística on line que satisfan, en alguns casos del tot, la missió dels museus en aquest segle XXI.
Em refereixo a experiències on line com la que ens ofereix el MOMA per a la seva exposició Abstract Expressionist New York http://www.moma.org/interactives/exhibitions/2010/abexny/. Com a experiència de l'obra d'Art ofereix la contextualització, la interpretació…i t'incita a la visita…
La comunitat on line que ofereix el Centre d'Art Reina Sofia de Madrid http://www.museoreinasofia.es/comunidad-online_es.html recull gairebé totes les possibilitats de les xarxes socials, crea comunitats segons interessos… i t'incita a la visita…
La que ofereix el Museu Thyssen-Bornemisza també a Madrid http://www.museothyssen.org/thyssen/comunidad que et permet formar part del museu, t'apropa a la comprensió de l'art… i t'incita a la visita…
O l'ús del Blog en el Museu Picasso de Barcelona http://www.blogmuseupicassobcn.org/?lang=es
I això en quant a museus d'art… també podríem citar altres iniciatives que traspassen les parets del museu per arribar al visitant potencial i ajudar-li en la comprensió i contextualització de l'objecte, sense trencar amb ell sinó al contrari, augmentant la experiència del visitant quan accedeixi a la peça en directe… alguns exemples:
El British Museum en la seva experiència La Història del Món a través de 100 peces on les xarxes socials, juntament amb els recursos habituals, composen una iniciativa ambiciosa i de referència… http://www.bbc.co.uk/ahistoryoftheworld/
O per exemple el catàleg on line i la seva versió mòbil (d'això ja parlarem en una altra ocasió) de la col·lecció del Victoria and Albert Museum http://collections.vam.ac.uk/
En fi i una vegada mes, no podem continuar preguntant-nos a hores d'ara tecnologies si, tecnologies no… no a les postures maniquees, si a la reflexió en el seu ús http://www.archimuse.com/mw2010/sessions/index.html
A la vista està que sense elles sí que estaria en perill l'existència del museu… Tots els exemples citats demostren que el Museu 2.0 està aquí per quedar-se.
Directora Lavert Projectes Culturals s.l.
Últims post