Blog

Un estudi sobre visibilitat de les seus web dels museus catalans atorga al Museu d’Història de Catalunya una posició preeminent.

L’article, signat per Joan-Isidre Badel i Cristòfol Rovira, membres del Departament de Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, porta per títol “Visibilitat de les seus web dels museus de Catalunya”, i presenta una anàlisi del posicionament de totes les seus web dels museus de Catalunya entre els anys 2006-2009.

En les seves conclusions, l’article menciona la probable relació existent entre l’augment de visibilitat d’alguns dels museus estudiats i les accions específiques en el seu posicionament.

El Museu d’Història de Catalunya, amb l’assessorament de Lavert Projectes Culturals, està duent a terme estratègies de posicionament específiques desde fa tres anys. Aquest fet confirma que la millora experimentada es deguda a una acció planificada i ratifica la idoneïtat de la estratègia plantejada.

Veure més sobre els serveis de Lavert en Consultoria Estratègica en Noves Tecnologies

Accedir a l’article:

L'àmbit de la cultura és un dels que ha entrat amb més força en el món d'Internet. La superació de les barreres espai-temps és, probablement, l'avantatge principal que veuen a Internet els consumidors de cultura ja que, permet l'accés a productes culturals des de distàncies remotes durant les 24 h del dia, 365 dies a l'any. Això retorna en forma de beneficis al museu físic (una major difusió, nous mitjans per a la transmissió del missatge, etc.), essent la més important l'augment del nombre de visites.

Els museus s'enfronten al repte d'integrar-se en aquest context de forma adequada als seus fins. Per això, s'han de definir els objectius bàsics del museu on line que podrien resumir-se en dos: complir la missió del museu físic i satisfer les expectatives que el públic es crea davant d'un museu d'aquestes característiques.

En el compliment d'aquests objectius radica la diferència entre fer un veritable museu on line o publicar en la xarxa un simple fulletó informatiu del museu físic. Per tant, és necessari que els museus on line comptin amb recursos adequats per a l'entorn d'Internet, atès que solament es poden denominar així aquells que desenvolupen continguts on line, amb museografia i funcionalitats pròpies, l'avantatge més immediat de les quals és la conversió de l'efímer en permanent.

L'èxit o fracàs del museu on line dependrà de la capacitat que tingui el museu per posicionar-se i convertir-se en un punt de referència dintre del món dels museus on line. Una de les claus d'aquest èxit radicarà en la seva habilitat per aconseguir oferir al visitant una experiència satisfactòria, és a dir, única i diferenciada com a element que proporciona valor afegit i fa competitiu el museu. Entenem com a experiència el conjunt de sensacions, coneixements i impressions que el visitant adquireix mitjançant la visita i que fan que aquesta perduri en la seva memòria.

Aquest objectiu d'oferir una experiència reforça la idea que els museus on line no han de ser només una mera còpia informativa del museu físic, sinó que s'han de plantejar noves fórmules de comunicació del missatge museal, i proposar noves experiències que satisfacin les necessitats del públic del segle XXI. A més a més de mantenir fidel el públic habitual, ha d'aconseguir captar un nou tipus de públic acostumat a altres formes d'accedir a la informació.

Davant aquest repte, els responsables del museu han de preguntar-se el que volen oferir en aquest nou medi, si volen e-musealizar la col·lecció permanent, les exposicions temporals, crear experiències on line pròpies, digitalitzar els fons catalogats, facilitar l'accés on line a la biblioteca, dotar de funcionalitats la botiga per convertir-la en un comerç electrònic o, finalment, com es preveu el finançament.

La resposta a aquestes preguntes donarà les pautes per a la creació del museu on line. Per materialitzar de manera eficaç aquestes normes, el museu on line ha d'aconseguir un equilibri en el desenvolupament dels diferents elements que integren el seu lloc web: una arquitectura de la informació consistent, adequada i coherent; un disseny atractiu i funcional i una programació que doti de recursos eficaços les diferents iniciatives que proposa el web.

Lavert Projectes Culturals ha desenvolupat una metodologia per a la creació de museus on line que se fonamenta en 6 puntals: informació, comunicació, personalització, comunitat, difusió i usabilitat.

El primer pas en la concepció d'un museu on line és conèixer el propi museu: de què es vol parlar en el museu?, quins continguts s'hi exposaran?, té seu física…?

L'anàlisi d'aquesta informació ens ajudarà a definir uns objectius concrets i a proposar una arquitectura de la informació per al museu on line. L'arquitectura és l'estructura del web, un mapa conceptual on s'inclouen els continguts del museu i la seva navegació. Seria l'equivalent a l'estructura museogràfica en els espais expositius físics.

Amb l'arquitectura ja definida es passa a realitzar els "wireframes". Aquests són la representació esquemàtica de cada pàgina. Aquí podem veure l'organització dels continguts i com es pot continuar navegant. Es necessiten wireframes per a cada pàgina inclosa en les rutes més complexes o importants del lloc web. Els wireframes no contemplen la formalització gràfica del web, sinó que serveixen com a eina de comunicació i discussió entre dissenyadors i clients.

Un cop s'han definit l'estructura, l'orientació i els objectius del museu on line, s'ha de crear una formalització gràfica que segueixi la línia establerta per l'arquitectura i els wireframes concebuts prèviament.

Amb aquests tres components: arquitectura, wireframes i formalització gràfica, el programador pot començar la construcció del museu on line.

En els ultims mesos Lavert ha estat treballant en tres exposicions o museus on line que aviat estaran disponibles a la xarxa:

- Princeses de terres llunyanes. Exposició on line a partir de la exposició física que va albergar el Museu d'Història de Catalunya entre el 7 de maig i el 2 d'agost de 2009.

- Casa Llotja de Mar. Web patrimonial de la seu de la Cambra de Comerç de Barcelona que permet al visitant navegar a través de la història, arquitectura, escultura i pintura de l'edifici.

- Mae on line. Museu on line que mostra part de la col·lecció de peces relacionades amb les arts escèniques de l'Institut del Teatre de Barcelona.

No hi ha iniciativa sense motivació

Albert-Mateu Picas> Mariví, en primer lloc, voldria saber la teva opinió sobre quins serien els elements del museu online ideal.

Mariví Gomis> Bé, sobre els elements que ha de contenir un museu online donem bon compte quinzenalment a la revista Musealizació online, tanmateix destacaria, per damunt de tot, la necessitat d'un bon plantejament i reflexió prèvia a qualsevol iniciativa de creació de museu a Internet.

Evidentment, si parlem de l'ideal seria imprescindible, en primer lloc, l'honestedat en l'ús del terme museu: investigar, comunicar i conservar dins de les limitacions que aquesta última paraula té al món online. En segon lloc, una bona dosi de creativitat, entenent el concepte en les seves dues accepcions: intel·lectual, (imprescindible) i artística. La simbiosi dels dos elements esmentats ens ofereix un tercer del compliment del qual depèn l'èxit o fracàs del museu, l'experiència.
Crec que aquests serien els tres elements fonamentals imprescindibles al museu online ideal que són, ni més ni menys, una extrapolació dels del museu físic ideal. No obstant això en Musealització online descrivim amb més deteniment els set pilars que al nostre entendre cal tenir en compte en el plantejament d'una estratègia museal online, això és: informació, comunicació i difusió, comunitat, estètica, museografia, personalització i experiència.

A-M P> Pros i contres dels museus online en contraposició dels museus off line.

MG> Fins fa algun temps el museu a Internet es veia com una amenaça directa a la subsistència del museu físic. Afortunadament i de manera cada vegada més generalitzada, les pròpies institucions físiques plantegen la necessitat de tenir un homònim a la xarxa. Aquest canvi sofert respon a diverses causes: en primer
lloc, al pes específic que cobra la funció social del museu, entenent amb això la necessitat de cobrir les diferents demandes dels possibles públics. I és obvi que, actualment, una gran part del públic que s'apropa físicament als museus té a les seves mans una altra eina a través de la qual conèixer-los, Internet. En segon lloc, respon a la difusió. La possibilitat que ofereix la xarxa de donar a conèixer l'existència d'un museu és del tot profitosa, ja que reverteix positivament en l'augment de visites al món físic. En tercer lloc, la possibilitat de rendibilitzar l'esforç intel·lectual d'investigació que tot projecte d'exposició suposa. Els límits d'espai que provoquen les dimensions determinades d'una sala o sales impedeixen el desenvolupament o ampliació de determinats continguts i la mostra de documentació iconogràfica que, al contrari, el museu online permet aprofitar. En resum, es tracta de saber aprofitar convenientment els avantatges que ofereix la xarxa.

A-M P> La musealització online ajudarà de forma important l'accés universal de la cultura, però, no significarà també una obligada paquetització de la mateixa?

MG> Suposo que per paquetització et refereixes a l'estandardització de l'oferta dels museus online. Si és així, et diré que això dependrà directament de la
habilitat que tinguin els gestors culturals de crear museus diferenciats. Sóc de l'opinió que l'èxit d'un museu tant al món físic com en el món online rau en la capacitat que es tingui d'oferir una experiència diferenciada i única. Si el museu pensa en el seu públic és molt difícil que s’estandarditzi ja que ha de saber personalitzar els continguts i ha d'arribar a crear museografies tan creatives com originals. Has de pensar que hi ha una tipologia de museus diferenciats tant en temàtiques com en presentació dels continguts. Aquesta gran varietat de continguts i de manera de presentació ha de ser estudiada i explotada a la xarxa i el repte és una mica això. Els museus s'han d'envoltar d'equips multidisciplinaris que uneixin els esforços en aconseguir un producte diferent de la resta.

A-M P> La protecció de la propietat intel·lectual és un tema que preocupa molt en Internet. Quines iniciatives estan desenvolupant els museus online en aquest camp?

MG> Bé, la veritat és que no sóc experta en aquest camp, tanmateix, si que et puc esbossar qual és la meva opinió. Crec que s'hauria de diferenciar l'ús que pugui fer-se del contingut que ofereix el museu. El museu ha de facilitar la informació que genera per a objectius d'investigació, tanmateix la institució ha de considerar la possibilitat d'establir condicions econòmiques o d'intercanvi en el cas d'un ús amb finalitats comercials, o, el que és el mateix, en la sindicació de continguts. No s'ha d'oblidar que d'aquesta manera el museu online pot deixar de ser una càrrega econòmica en el seu manteniment i de poder autofinançar-se.

A-M P> Esta pregunta me la va fer José Ignacio Latorre, encara que jo era el Ministre de Ciència i Tecnologia... Ets el Ministre de Cultura, que iniciatives desenvoluparies en l'àmbit de la musealització online?

MG> A la meva manera de veure no hi ha iniciativa sense motivació, pel que entendria com a imprescindible animar al personal responsable de les institucions museals, així com culturals en general, perquè s'interessessin per la necessitat d'una bona estratègia online. Animar-los a la cultura de la xarxa ben entesa, a la recerca de noves formules de comunicació del missatge museal. A plantejar-se les noves necessitats del públic a qui es dirigeixen. I per això, esforçar-se en proposar noves experiències creades per a la xarxa. A replantejar-se la necessitat de nous perfils professionals dins dels equips de treball que concebin aquestes noves fórmules de difusió... tot això passaria per un augment en el pressupost dedicat a Cultura que també incentivaria, clar!

Font: Papeles de Infonomia Nº10