Blog
Ja es pot gaudir, en el Museu de Sant Cugat, de l'últim projecte que Lavert ha realitzat: l'abaciologi del monestir. Aquest és un interactiu que, mitjançant una interfície tàctil, condueix al visitant a través d'un aspecte clau en la història del monestir de Sant Cugat, els seus abats. Aquesta aplicació forma part del treball que Lavert porta anys realitzant d'assessoria en noves tecnologies per a l'exposició del Museu de Sant Cugat.
Gràcies a un post de Nuria Net en el Facebook (gràcies Nuria!) va arribar a les meves mans un article de l'editora del periòdic digital Huffington Post, Arianna Huffington, que tractava l'ús de les xarxes socials en els museus http://www.huffingtonpost.com/arianna-huffington/museums-20-what-happens-w_b_801372.html
M'ho vaig llegir amb molt interès i immediatament vaig veure que la seva anàlisi transcendia l'àmbit dels social media per abastar una qüestió més de fons, l'ús de les Noves Tecnologies en el context de l'experiència de la visita…
En la seva exposició, recolzada per altres autors també crítics, qüestionava l'ús de les xarxes socials com a recurs adequat per ampliar audiències i enriquir l'experiència del museu. En el seu ús, seguia, el museu quedava desproveït de l'experiència contemplativa que suposa l'obra d'art. Es plantejava si la tecnologia augmentava l'experiència o per contra la disminuïa, i concloïa que l'art no podia ser tractat com a pura informació i ser transmès a través de blogs, tweets, youtube, facebook, etc.
Vull dir que la meva impressió inicial va ser de refús, doncs oferia una visió poc encertada sobre la realitat dels museus al segle XXI. Em recordava als plantejaments inicials, quan els museus començaven a adaptar les NNTT als seus projectes físics i on line… creia que estava superat!
Doncs no, sembla que en el 2011 quan els museus més que mai s'estan plantejant la millor manera d'utilitzar els diferents recursos que aporten les tecnologies per millorar la difusió, l'oferta i l'experiència museal i accedir així als diferents targets que composen la seva audiència, ressorgeix una nova veu reticent al seu efecte positiu i advertint dels perills que comporten per a l'existència del veritable i original museu.
Evidentment vaig pensar a escriure sobre això però algú se'm va avançar. *Nina Simone escrivia un post en el seu web http://museumtwo.blogspot.com/2011/01/open-letter-to-arianna-huffington.html en el qual responia a l'editora del Huffington de manera clara i contundent i ratificava la meva impressió inicial.
Segurament i tal com afirma Nina Simone, Arianne Huffington pertany a un grup molt reduït de l'audiència potencial dels museus, elitistes de l'art que busquen una “experiència religiosa” en la contemplació de l'obra. No obstant això, mes allà d'aquesta actitud que considero plenament respectable, el que sembla desconèixer l'editora del Huffington són els resultats d'algunes iniciatives que actualment estem veient en l'oferta museística on line que satisfan, en alguns casos del tot, la missió dels museus en aquest segle XXI.
Em refereixo a experiències on line com la que ens ofereix el MOMA per a la seva exposició Abstract Expressionist New York http://www.moma.org/interactives/exhibitions/2010/abexny/. Com a experiència de l'obra d'Art ofereix la contextualització, la interpretació…i t'incita a la visita…
La comunitat on line que ofereix el Centre d'Art Reina Sofia de Madrid http://www.museoreinasofia.es/comunidad-online_es.html recull gairebé totes les possibilitats de les xarxes socials, crea comunitats segons interessos… i t'incita a la visita…
La que ofereix el Museu Thyssen-Bornemisza també a Madrid http://www.museothyssen.org/thyssen/comunidad que et permet formar part del museu, t'apropa a la comprensió de l'art… i t'incita a la visita…
O l'ús del Blog en el Museu Picasso de Barcelona http://www.blogmuseupicassobcn.org/?lang=es
I això en quant a museus d'art… també podríem citar altres iniciatives que traspassen les parets del museu per arribar al visitant potencial i ajudar-li en la comprensió i contextualització de l'objecte, sense trencar amb ell sinó al contrari, augmentant la experiència del visitant quan accedeixi a la peça en directe… alguns exemples:
El British Museum en la seva experiència La Història del Món a través de 100 peces on les xarxes socials, juntament amb els recursos habituals, composen una iniciativa ambiciosa i de referència… http://www.bbc.co.uk/ahistoryoftheworld/
O per exemple el catàleg on line i la seva versió mòbil (d'això ja parlarem en una altra ocasió) de la col·lecció del Victoria and Albert Museum http://collections.vam.ac.uk/
En fi i una vegada mes, no podem continuar preguntant-nos a hores d'ara tecnologies si, tecnologies no… no a les postures maniquees, si a la reflexió en el seu ús http://www.archimuse.com/mw2010/sessions/index.html
A la vista està que sense elles sí que estaria en perill l'existència del museu… Tots els exemples citats demostren que el Museu 2.0 està aquí per quedar-se.
Directora Lavert Projectes Culturals s.l.
Un estudi sobre visibilitat de les seus web dels museus catalans atorga al Museu d’Història de Catalunya una posició preeminent.
L’article, signat per Joan-Isidre Badel i Cristòfol Rovira, membres del Departament de Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, porta per títol “Visibilitat de les seus web dels museus de Catalunya”, i presenta una anàlisi del posicionament de totes les seus web dels museus de Catalunya entre els anys 2006-2009.
En les seves conclusions, l’article menciona la probable relació existent entre l’augment de visibilitat d’alguns dels museus estudiats i les accions específiques en el seu posicionament.
El Museu d’Història de Catalunya, amb l’assessorament de Lavert Projectes Culturals, està duent a terme estratègies de posicionament específiques desde fa tres anys. Aquest fet confirma que la millora experimentada es deguda a una acció planificada i ratifica la idoneïtat de la estratègia plantejada.
Veure més sobre els serveis de Lavert en Consultoria Estratègica en Noves Tecnologies
Accedir a l’article:
Des de la seva inauguració, el Centre d'Interpretació de la Orde Militar de Calatrava s’ha convertit en la principal atracció turística d’Alcaudete i en un important enclavament de la Ruta dels Castells i les Batalles, organitzada per la Diputació de Jaén. Durant el passat mes de novembre el castell va tenir més d’un miler de visitants i, ja al desembre, ha seguit rebent visites com la de la Associació Jacobea de Jaén, recollida per El Diario de Jaén en la seva edició del 13 de desembre.
En la nostra última visita a Ejea de los Caballeros varem aprofitar per anar a veure com segueixen avançant les obres d'Aquagraria. Cada cop falta menys per acabar amb el continent i començar amb el contingut...
Les NNTT com a eines per a la comunicació són capaces d'ampliar les possibilitats de transmissió del missatge ja que:
- Situen en l'espai i temps (So: banda sonora d'un lloc determinat d'una acció determinada, locucions amb teatralitat; imatge documental)
- Ambienten situacions i espais determinats (il·luminació descriptiva: encarregada de recrear espais ambientals; il·luminació sensitiva: emfasitza situacions o objectes concrets de manera dramatitzada)
- Creen atmosferes (Il·luminació, so i escenografies),
- Actuen com a substituts del patrimoni potenciant les seves possibilitats d'interpretació (Imatge: infografia, 3D, filmació tractada).
Per definició, els substituts ocupen el lloc d’algun objecte que manca, bé per que ha desaparegut, bé perquè no es pot desplaçar, o perquè no està disponible. Aquests exerceixen un paper molt important en el propi procés de la mostra, ja que permeten tractaments i una experimentació que mai hagués estat possible sense ells.
Evidentment, l'ús de la imatge digital com a substitut de l’objecte patrimonial entra en debat quan es qüestiona la legitimitat del propi substitut davant de la sacralització de l'objecte patrimonial. L'únic argument que rebat aquesta qüestió és tractar l'ús de la simulació com una veritable experimentació i no com una mera restitució d'efectes. Així la imatge digital, depèn de com s'utilitzi pot arribar a ésser un substitut vàlid i per tant arribar a tenir una funció equivalent a la pròpia de l'objecte patrimonial en qüestió.
El que ofereixen les NNTT a les exposicions i mostres culturals són experiències de tipus multisensorial. La presentació de NNTT en muntatges culturals capta l'atenció del públic, l'educa, trenca el tedi, il·lumina i aviva l'experiència contemplativa.
L'àmbit de la cultura és un dels que ha entrat amb més força en el món d'Internet. La superació de les barreres espai-temps és, probablement, l'avantatge principal que veuen a Internet els consumidors de cultura ja que, permet l'accés a productes culturals des de distàncies remotes durant les 24 h del dia, 365 dies a l'any. Això retorna en forma de beneficis al museu físic (una major difusió, nous mitjans per a la transmissió del missatge, etc.), essent la més important l'augment del nombre de visites.
Els museus s'enfronten al repte d'integrar-se en aquest context de forma adequada als seus fins. Per això, s'han de definir els objectius bàsics del museu on line que podrien resumir-se en dos: complir la missió del museu físic i satisfer les expectatives que el públic es crea davant d'un museu d'aquestes característiques.
En el compliment d'aquests objectius radica la diferència entre fer un veritable museu on line o publicar en la xarxa un simple fulletó informatiu del museu físic. Per tant, és necessari que els museus on line comptin amb recursos adequats per a l'entorn d'Internet, atès que solament es poden denominar així aquells que desenvolupen continguts on line, amb museografia i funcionalitats pròpies, l'avantatge més immediat de les quals és la conversió de l'efímer en permanent.
L'èxit o fracàs del museu on line dependrà de la capacitat que tingui el museu per posicionar-se i convertir-se en un punt de referència dintre del món dels museus on line. Una de les claus d'aquest èxit radicarà en la seva habilitat per aconseguir oferir al visitant una experiència satisfactòria, és a dir, única i diferenciada com a element que proporciona valor afegit i fa competitiu el museu. Entenem com a experiència el conjunt de sensacions, coneixements i impressions que el visitant adquireix mitjançant la visita i que fan que aquesta perduri en la seva memòria.
Aquest objectiu d'oferir una experiència reforça la idea que els museus on line no han de ser només una mera còpia informativa del museu físic, sinó que s'han de plantejar noves fórmules de comunicació del missatge museal, i proposar noves experiències que satisfacin les necessitats del públic del segle XXI. A més a més de mantenir fidel el públic habitual, ha d'aconseguir captar un nou tipus de públic acostumat a altres formes d'accedir a la informació.
Davant aquest repte, els responsables del museu han de preguntar-se el que volen oferir en aquest nou medi, si volen e-musealizar la col·lecció permanent, les exposicions temporals, crear experiències on line pròpies, digitalitzar els fons catalogats, facilitar l'accés on line a la biblioteca, dotar de funcionalitats la botiga per convertir-la en un comerç electrònic o, finalment, com es preveu el finançament.
La resposta a aquestes preguntes donarà les pautes per a la creació del museu on line. Per materialitzar de manera eficaç aquestes normes, el museu on line ha d'aconseguir un equilibri en el desenvolupament dels diferents elements que integren el seu lloc web: una arquitectura de la informació consistent, adequada i coherent; un disseny atractiu i funcional i una programació que doti de recursos eficaços les diferents iniciatives que proposa el web.
Lavert Projectes Culturals ha desenvolupat una metodologia per a la creació de museus on line que se fonamenta en 6 puntals: informació, comunicació, personalització, comunitat, difusió i usabilitat.
El passat 8 de juliol, com a punt de partida de les Festes Calatraves, es va inaugurar el Centre d'Interpretació de l'Orde Militar de Calatrava a Alcaudete, Jaén. La nostra directora Mariví Gomis, en representació de Lavert Projectes Culturals va viatjar a Alcaudete per assistir a l'esdeveniment en què van participar, a més dels habitants d'Alcaudete i els representants del seu ajuntament, el president de la Diputació Provincial de Jaén, Moises Muñoz, la vicepresidenta de Turisme, Desenvolupament Local, Sostenibilitat, Cultura i Esports, María Angustias Velasco i el delegat del Govern de la Junta a Jaén, Felipe López.
Després de la cerimònia d'inauguració, els assistents van poder recórrer les diferents estances que formenel centre d'interpretació: Caballerisses, Sala Capitular, Torre del Homenatje, Cos de Guardia y Aljub, la museografia dels quals ha estat concebuda, dissenyada i produïda per Lavert.
Els recursos museográficos utilitzats en el CIOMC fan ús de les tecnologies audiovisuals i interactives més novedoses per transmetre, de forma atractiva i experiencial els seus continguts, convertint la visita al castell en un viatge sensorial que introdueix al públic en els aspectes de la vida diària de l'Orde Militar de Calatrava, evocant l'esperit de l'edifici. Amb la voluntat de difondre aquest coneixement no només a la població de parla hispana, els continguts del centre d'interpretació s'han traduït a l'anglès i al francès fomentant així el turisme forà a més del nacional.
Us animem a que de seguida que tingueu l'oportunitat visiteu Alcaudete i pugeu al castell a gaudir de l'exposició que el Centre d'Interpretació de l'Orde Militar de Calatrava posa a la vostra disposició. Esperem que us ho passeu tan bé com nosaltres mentre treballàvem en ella!
Ahir vam estar a Ejea de los Caballeros i, aprofitant la visita, vam anar a veure com estan avançant les obres de l'edifici que allotjarà Aquagraria. A poc a poc, aquest va prenent forma i posant-se a punt per allotjar la col·lecció patrimonial i els recursos museogràfics que Lavert ha projectat per a la seva exposició.
Des de 1977, cada 18 de maig es celebra el Dia Internacional dels Museus. Amb cada nova edició, la participació dels museus i la diversitat dels actes organitzats han anat creixent; en molts casos, estenent-se les seves activitats al llarg de tota la setmana i, només en alguns, prolongant fins i tot el seu horari durant la nit.
Aquest any l'ICOM ha realitzat una enquesta dirigida als museus espanyols amb l'objectiu d'esbrinar com aborden aquests la celebració del seu dia. Els resultats d'aquesta i les conclusions que l'ICOM n’extreu s'han publicat en la seva web en forma d'article.
Encara que la quantitat de museus que han respost a l'enquesta no ha estat especialment alta (el 15% dels 1037 als quals se'ls hi ha enviat), es pot destacar la varietat d'aquests en termes de dependència (pública o privada), importància o localització, propiciant així, una mostra variada i representativa del total dels museus espanyols.
Entre altres dades, veiem com un 84'5% dels museus consultats afirma tenir intenció de celebrar el Dia Internacional dels Museus. Cada vegada més, els museus són conscients de les possibilitats que aquesta celebració presenta com a plataforma de promoció i d'acostament al públic, per això i seguint aquesta lògica, aquest % hauria de continuar incrementant-se en futures edicions. Encara així, no solament és important el nombre de participants, la qualitat de les propostes que els museus ofereixen és un factor que no s'ha d'oblidar ja que, el públic cada vegada té més opcions per elegir i, per tant, les seves exigències són més altes.
Segons l'enquesta, les activitats més comunes durant el Dia dels Museus són la jornada de portes obertes i les visites guiades a les col·leccions. Tot i així, veiem com cada vegada més les propostes dels museus es diversifiquen amb tallers, activitats didàctiques, ampliació de l'horari habitual (l'exemple més clar seria la Nit dels Museus), conferències, concerts. A més d'aquest tipus d'esdeveniments que ja se suggerien en l'enquesta, alguns museus han aportat en les seves respostes un altre tipus d'activitats que busquen abastar a un públic més ampli i especialitzat. Alguns exemples són programes de ràdio, concursos, obsequis als visitants, senderisme cultural, sessions de màgia, explica contes o visites dramatitzades,…
Però en general les activitats ofertades es dirigeixen, preferentment i segons les dades de l'enquesta, a un públic genèric. Aquesta és una opció però, també seria interessant adaptar-les per als diferents tipus de públic. Posar al seu abast propostes més especialitzades i concretes dins el marc d'una oferta variada poden atreure a nous col·lectius al museu i crear una major satisfacció en el visitant i consumidor d'activitats culturals, cada vegada més exigent.
Totes aquestes iniciatives, posades en marxa durant la celebració del Dia Internacional dels Museus, han de tenir continuïtat. La relació entre la població i el museu no ha de ser passatgera i no pot limitar-se a una setmana a l'any, ha de ser continua, creixent i dinàmica. Així, les activitats han de continuar renovant-se i millorant al llarg de l'any. A més, en el cas dels museus que ofereixen una programació d'exposicions temporals, les activitats han d'adaptar-se i personalitzar-se segons el discurs de la mostra, establint una via de comunicació entre el públic i el discurs de l'exposició que hauria de complementar la difusió de continguts que es fa a través de la museografía.
« Anterior Següent » 1 2 3 4