La Carrera dels Museus, celebrant el Dia Internacional dels Museus
Aquest any, per celebrar el Día Internacional de los Museos, la Generalitat de Catalunya ha proposat un repte a través de facebook. Aquest consisteix en visitar el màxim nombre de museus possible (entre el 15 i el 31 de maig) i, a cada un d'ells, fer-se una fotografia que s'ha de penjar en l'aplicació creada per a aquest esdeveniment. Sens dubte, si existeix un repte ha d'haver-hi un premi i, en aquest cas, aquest consisteix en un viatge a Paris per a dues persones amb entrades per visitar el museu del Louvre per al guanyador i un lot de regals per als millor qualificats.
La Carrera dels Museus és una proposta que cerca incentivar la visita als museus catalans i, tenint en compte les plataformes mitjançant les quals es difon i gestiona el repte (Facebook y Twitter), sembla que la intenció dels organitzadors és la de dirigir-se, sobretot, al públic jove i a una nova generació potencial de visitants.
Aquest desafiament promou, a més a més, la visita a museus menys populars ja que, en aquest cas, l'important és la quantitat de llocs que es visiten. Així, el participant no pot limitar-se a les exposicions més conegudes i ha d'explorar la amplia oferta museal que existeix en territori català si desitja aconseguir el premi.
El plantejament és bo: un repte, un premi apetible, una plataforma de difusió popular. L'èxit de la iniciativa, des del nostre punt de vista, haurà de mesurar-se a llarg termini i en conjunt amb la resta de polítiques que responen a la vocació d'incorporar a aquesta nova generació dins el gros dels visitants dels museus catalans.Però, sigui quin sigui el resultat a curt termini, accions com la Carrera dels Museus són positives ja que busquen formes d'apropar-se al públic a través de plataformes diferents a les que estem acostumats. Per aquesta raó, creiem que s'ha de seguir treballant en aquesta linia i explorar les possibilitats de les xarxes socials per a la difusió dels museus i centres d'interpretació, el museu s'ha d'apropar al públic i no esperar amb els braços creuats a que aquest entri per la porta.